Els àrids s’obtenen mitjançant una intervenció temporal sobre el medi que té per objecte l’obtenció d’un aprofitament miner. Es tracta doncs, d’un impacte paisatgístic transitori produït mentre es desenvolupen les tasques extractives i fins l’acabament de l’execució del corresponent programa de restauració, autoritzat i tutelat pel Departament de Medi Ambient de "El sector extractiu català
El programa de restauració té com a principal objectiu retornar el terreny afectat per una explotació als usos inicials o adequar-lo a les noves necessitats del territori.
Això implica que abans del començament de l’activitat, les empreses han de tenir aprovat un programa de restauració i han de dipositar una important quantitat de diners com a fiança per a garantir que aquesta tasca es durà a terme. Actualment, les empreses catalanes tenen més de 60 milions d'euros dipositats com a avals.
és pioner en el compliment
de normatives mediambientals"
Les activitats extractives a cel obert ocupen, aproximadament, un 0,20% de la superfície de Catalunya. Els recursos que s’exploten són molt diversos, i també ho és la distribució geogràfica arreu del país
L’any 1988 es va instaurar definitivament el concepte de restauració integrada a Catalunya, que consisteix en l’aprofitament dels moviments de terra que genera la mateixa activitat extractiva per restaurar paral·lelament les zones ja explotades. D'aquesta forma, es comença a restaurar els terrenys abans de finalitzar l'activitat. Es tracta d’un sistema molt efectiu per a la recuperació del medi natural. En finalitzar els treballs de restauració es pot aconseguir un ús productiu del sòl, i, fins i tot, hi ha casos en què l’entorn natural es millora un cop finalitzat el procés restaurador.
Varis exemples de restauració serien la conversió de la pedrera en:
Terreny agrícola
Bosc
Zona d'esbarjo