“Queda molta lliga: a un empresari no li està permés desanimar-se!”

Correu electrònic Imprimeix
Joan Santaulària

Joan Santaulària
President de la Fundació Laboral de la Construcció

Professionalitat, exigència, valentia... Són algunes receptes de Joan Santaulària per enfortir el sector de la construcció. I d’empresari a empresari: la convicció que no podem defallir i de què, malgrat tot, cal aixecar-se i enfrontar el futur amb optimisme.

Vostè que n’ha vist de tots els colors, què hem de fer?

Primer de tot, les empreses han de ser més eficaces i professionalitzar més el seu personal. Però tenim un problema molt greu: no som exigents! Els alemanys i els americans funcionen perquè són exigents: ells acaben les coses quan toca, són puntuals, ordenats, complidors...

Amb qui no som exigents?

Doncs amb ningú: ni amb els polí tics, ni amb les administracions –¿què és això de què no paguin?–, ni amb els treballadors, ni amb les institucions –¿com pot passar el què ha succeït al Palau de la Música?–, ni amb nosaltres mateixos. L’empresari català és poc exigent, a diferència de bascos i madrilenys. I qui mana ha de tenir una bona formació i pensar que sempre pot aprendre’n més.

Tot és a les nostres mans?

Hem de ser optimistes! Es perd un partit però queda molta lliga. A un empresari no li està permès desanimar-se mai. Ha de buscar solucions on sigui. Si el dia ha anat malament, que se’n vagi a dormir, que es prengui un whisky, que faci esport... el que vulgui, però al dia següent toca tornar a la vida, toca tornar a la guerra. Ah! I hem de deixar pas als joves: ells venen millor preparats!

Parlant de preparació. Quin paper ha de jugar la formació en el context que vivim?

La formació ha d’adaptar-se a la realitat actual i a l’etapa que vindrà. Però resulta que ningú sap ben bé què està passant i com evolucionarà la construcció. En vista d’això, a la Fundació estem fent un estudi pioner sobre els professionals del sector: l’enginyer, l’aparellador, el constructor, el promotor, les escoles de Formació... Hem anat arreu de Catalunya per saber què pensa la gent, per esbrinar, de veritat, què està passant a cada lloc, i així decidir quina és millor formació que podem oferir.

Estem ben instruïts?

La prevenció va lligada a la formació, i els oficis s’aprenen a base de temps. Abans teníem la fórmula de l’aprenent, que era molt vàlida, però ara la gent jove no té interès a treballar en la construcció. No hem sabut vendre bé el que representa guanyar-se la vida a la construcció.

Vostè també presideix la FECOCAT, que aglutina ariders, cimenters, contractistes, formigo ners, fusters, pin tors... Com conjugar interessos tan diversos?

La FECOCAT s’ha convertit en un fòrum on s’intercanvien opinions, es posa en comú el que està passant a cada gremi i s’aporten idees. Ha servit com a plataforma per lluitar contra la morositat, i és útil per tenir una valoració global del subsector dels proveïdors de l’obra pública.

I la valoració global és...

Que tothom està a la meitat o a un terç de fa dos anys. I d’aquí la reconversió industrial que defensa FECOCAT...

Veu als empresaris per la labor?

Sí, però no és fàcil: reconvertir-se vol dir invertir diners o innovar. D’una banda els bancs no donen crèdit i, de l’altra, no som pas l’Steve Jobs, tot i que hi ha qui sí que està innovant, sobretot entre els fabricants de materials.

I a l’Administració, la veu disposada a ajudar?

No massa. I això que pot fer moltes coses, i de franc! El primer, simplificar tràmits i agilitar la concessió de permisos. I no posar tantes traves amb el medi ambient: deixar treballar i, això sí, castigar a qui no el respecti. El Govern també ha d’obligar als bancs a què deixin diners i exigir que els Ajuntaments siguin més eficients. Els funcio naris, com bé diu el seu nom, han de funcionar. I fer-ho ràpid!

¡Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta l'us. Veure més

Accepto