“La restauració integrada permetrà reduir un 75% les fiances”

Assumpta Farran

ASSUMPTA FARRAN
DIRECTORA GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL

El nou sistema de càlcul dels avals de restauració, la simplificació administrativa, la col·laboració público-privada... La macro conselleria de Territori i Sostenibilitat té en marxa algunes de les mesures més esperades –i més treballades– per part del sector extractiu.

En aquest any i escaig que és al Govern de la Generalitat, quina opinió s’ha format del sector extractiu català?

És un sector amb un pes específic molt important per al país, dotat d’un gran dinamisme i amb una actitud molt proactiva.

Les Lleis Òmnibus incorporen mesures molt esperades, com el nou sistema de càlcul dels avals de restauració. Quan estaran en marxa?

Treballem perquè el sistema de recàlcul de fiances anual es pugui aprovar abans de l’estiu. Prop de 400 activitats extractives podran sol•licitar que es calculi de nou la fiança que tenen establerta per a la restauració total de l’activitat d’acord amb els fronts reals d’explotació. Això comportarà un important augment de liquiditat per al sector, estimat en uns 25 milions d’euros. Som conscients que, un cop s’aprovi, es generarà un volum de treball per a l’Administració molt important, però no tinc cap dubte que hi sabrem donar resposta.

Escurçar el termini de retorn dels avals és un altre tema sobre la taula...

Amb el suport del sector, hem aconseguit reduir el termini per alliberar les fiances de quatre a dos mesos. Però ens cal millorar força més. Dins el Pla de Simplificació Administrativa del Departament de Territori i Sostenibilitat, el sistema de dipòsit i retorn de les fiances constitueix uns dels eixos en què s’està treballant més intensament. I encara que sembli sorprenent, per primer cop s’ha inclòs en el debat la metodologia de les fiances a la Caixa General de Dipòsits.

Com valora els projectes de restauració que estan duent a terme les pedreres i graveres catalanes?

Alguns projectes que s’estan realitzant van més enllà de restituir els valors naturals a l’espai ja explotat: donen un autèntic valor afegit a aquests espais. Cada cop es domina més la tècnica de restauració, fins i tot en els llocs de més difícil accés. Però el que més destacaria és la restauració integrada.

Restaurar a mesura que es va explotant...

Sens dubte, tancar les ‘petites ferides’ sobre el territori a mesura que es deixa d’explotar suposa un impacte ambiental molt menor que deixar la restauració completa per quan s’han exhaurit tots els fronts d’explotació. De fet, promoure la restauració integrada és un dels nostres objectius principals i també permetrà reduir substancialment l’aval a l’inici de l’explotació. En activitats de durada superior als 5 anys, permetrà estalviar-se d’avalar fins al 75% de la fiança total.

De quina manera pot contribuir el sector en la restauració d’explotacions abandonades?

Pel seu gran coneixement del territori, pot contribuir d’una forma molt important tant en l’inventari d’aquestes explotacions com en les actuacions tècniques a emprendre conjuntament amb l’Administració.

Com afectarà al sector la descentralització cap als Serveis Territorials de la gestió dels expedients relacionats amb l’activitat extractiva?

La gestió l’ha de fer el personal qualificat més proper al territori. Estan preparats, tenen experiència i són propers al territori, i això dóna un valor afegit a la relació entre Administració i empresa, que porta cap a una estreta col•laboració i coneixement entre ambdós al llarg del temps. Aquestes mesures van acompanyades d’instruccions i de fixació de criteris des de la DG de Qualitat Ambiental, per tal d’homogeneïtzar l’actuació a tot el país.

¡Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta l'us. Veure més

Accepto