Domènec Espadalé
President de la Cambra de Comerç de Girona

Els empresaris gironins han reelegit a Domènec Espadalé perquè segueixi al capdavant de la Cambra de Comerç de Girona fins al 2014. Per davant, quatre anys crucials i un repte: recuperar la competitivitat del sector industrial i comercial de la província.

Acaba de ser reelegit president: com veu la situació del teixit empresarial gironí?

El canvi respecte al primer cop que vaig ser president de la Cambra, ara fa quatre anys, ha estat radical. Girona encara es ressent, i molt, de la crisi, tot i que els indicadors no són tan negatius com l’any passat. Molt lentament sembla que anem sortint de la recessió, i fins i tot ja tenim alguns signes en positiu com l’exportació, que ha crescut un 12%.

Però la construcció...

Sí, la construcció és el sector que està pitjor de tots. Aquest any s’estan venent més habitatges, tot i que continuem a anys llums del 2007. Ara que, el gran handicap és la retallada en inversió pública.

La famosa “tisorada”...

L’AVE és l’únic projecte que sembla segur, però, per exemple, només a la Nacional 2 tenim tres trams parats, i això és inadmissible en una carretera que és la que duu més trànsit d’Espanya. Els pressupostos per al 2011 són un fort cop tant per a la competitivitat de les empreses com a l’hora de reanimar el sector de la construcció.

L’indult de Foment a algunes obres és suficient?

S’ha volgut acontentar una mica a tothom, enlloc de buscar el que era més rendible, el que més podia ajudar a les empreses a guanyar competitivitat i facilitats de comunicació. Ens estan netejant la cara amb un drap brut, que dic jo. Per exemple, en el cas de l’N-2, ara s’ha de tornar a licitar de nou un dels trams inicials, així que fins a finals de l’any que ve, ja ens en podem oblidar. Si volem crear llocs de treball i reactivar l’economia de la zona, és ara quan s’havien de fer aquestes obres.

AVE i autopistes duen aparellat també el conflicte dels préstecs de material...

S’ha de facilitar la labor per fer les infraestructures, però alhora és injust que es donin facilitats a les constructores i que als ariders se’ls posin traves amb els permisos i se’ls compliqui l’accés a aquestes mateixes infraestructures. En l’àmbit de l’obra pública s’ha de mirar sempre per l’interès general i no deixar les decisions en mans dels municipis: la Generalitat és qui hauria de prendre aquestes decisions.

Parlant de municipis, la Federació ja ha dit que els Ajuntaments no poden complir la Llei de Morositat.

Aquest és un gran problema i no només de les administracions: també moltes empreses no poden pagar. Amb la Llei de la Morositat s’ha guanyat una batalla, però no la guerra. Tenim l’eina per fer complir els terminis de pagament, però no podem obviar la difícil situació financera que hi ha.

S’ha de ser comprensiu, doncs?

Comprensiu, no. Però cal buscar solucions, negociar... Hem d’exigir que es compleixi la Llei, però també hem de ser realistes. Potser caldrà allargar una mica més la transitòria i fer terminis més plausibles. Si no es poden assolir els objectius el 2013, serà el 2014. A mesura que l’economia es recuperi serà tot més fàcil. Ara mateix, en molts casos, complir els terminis sembla impossible.

Que poden fer els ariders per millorar la seva situació?

Avui no hi ha mercat per a la nostra capacitat de producció. Cal que disminuïm l’oferta i que millorem la nostra competitivitat per mitjà de la col·laboració entre empreses, fent fusions, absorcions i tancant plantes quan calgui. En el sector dels àrids el volum és molt important a l’hora de reduir costos: ens hem d’estructurar millor i fer-nos més grans. Això costa molt al nostre país, però és una solució que ja ha funcionat en anteriors crisis. Altres alternatives són diversificar el negoci o invertir a fora, al nord d’Àfrica o a Sudamèrica, per exemple, però tot té dificultats.