La cimera organitzada per l'FdA reuneix a València 762 congressistes i una trentena d’alts càrrecs polítics per debatre sobre el present i futur dels àrids.

La segona trobada estatal del sector, organitzada per la Federación de Áridos (FdA), va superar amb escreix totes les previsions i va congregar a València a 762 congressistes i a una trentena d’alts càrrecs polítics vinculats a Energia, Mines, Medi Ambient o Foment.

De l'1 al 3 d’octubre, el II Congrés Nacional d’Àrids va desenvolupar un extens i exhaustiu programa integrat per 150 sessions tècniques, ponències i debats al voltant de tots els àmbits que envolten la nostra activitat: des de la gestió econòmica a la innovació, passant per les aplicacions i la qualitat dels àrids, el marc legal, la sostenibilitat o la seguretat laboral. L’objectiu: analitzar la conjuntura del sector i proposar vies de treball perquè les empreses puguin afrontar el futur amb garanties.

1.100 milions “al carrer”

La cita valenciana va servir per posar en comú les xifres dels diferents gremis i associacions de l’Estat. Així, hem pogut conèixer que el sector estima en 1.100 milions d’euros el producte que té pendent cobrar. Un deute que resulta de l’acumulació de retards en el pagament de fins a 180 dies, gairebé el triple del que fixa la directiva europea sobre morositat. El president de la Federación de Áridos (FdA), Javier Andrada, va qualificar aquesta situació de “caos financer” i va alertar que els aplaçaments en el pagament estan ofegant a les empreses. “El sector dels àrids no pot ser qui financi la construcció”, va advertir Andrada.

Per revertir aquesta tendència –vinculada al pagament per part de l’Administració pública–, el Gremi d’Àrids de Catalunya, a través del seu gerent i secretari general de l’FdA, Jaume Puig, va reclamar al Govern que es doti d’un fons d’autoliquiditat per pagar els projectes executats dins d’uns terminis “raonables”. “Les constructores cobren tard, i nosaltres, encara més”, va exemplificar Puig.