El sistema de transport, pràcticament únic per a l'àrid, és la carretera, ja que és el mitjà que uneix tots els punts de producció i consum potencial.
És freqüent veure explotacions d'àrids situades al voltant de ciutats, carreteres en construcció, etc. L'àrid és un material que s'embeni a un preu bastant ajustat al cost de producció.
Així doncs, petits increments del cost del transport en els punts de consum poden originar pèrdues a les empreses i, per tant, falta de subministrament. Per aquesta raó, l'àrid no pot ser transportat a grans distàncies; perquè els preus de construcció d'edificis, carreteres, vies de ferrocarril, ports, etc., puguin ser assumibles per l'economia del país, és imprescindible que l'àrid estigui el més a prop possible dels punts de consum. Si s'hagués de transportar l'àrid des de fora del nostre país, el preu de l'execució de les diferents obres que necessiten aquest material faria inviable, econòmicament, qualsevol desenvolupament d'infraestructures.
Però la importació de l'àrid també resulta inviable des d'un punt de vista logístic, ja que a més d'un increment en el preu final del material, la importació dels recursos petris necessaris a Catalunya requeriria la descàrrega diària de sis vaixells d'unes 30.000 tones cadascun i més de 3.000 moviments diaris de camions per a la distribució quan, de fet, els recursos ja estan disponibles al país.
El transport és un factor amb molta repercussió econòmica dins del cicle d'explotació, ja que incrementa el cost del producte en un 30-40%, o fins i tot, un 50%, del cost total.