El Gremi d'Àrids de Catalunya és una institució amb un gran pòsit d'història. Les seves arrels estan la tradició gremial de l'Edat Mitjana. L'actual gremi va néixer durant la dècada dels anys 30, en el temps de la segona República. Amb la transició democràtica es van assentar les bases per a una nova estructura organitzativa i els ariders de Catalunya es van desvincular de l'aparell franquista. Amb la transició democràtica i els canvis socials, l'organització es va modernitzar per adaptar-se als temps actuals.

PRECEDENTS

El Gremi d’Àrids de Catalunya té les arrels en la tradició gremial nascuda a l’Edat Mitjana. De fet encara en conserva el concepte de «Gremi» o associació d’artesans encara que ha perdut el seu caràcter corporatiu que permetia el monopoli en l’exercici d’una professió i reservava drets i privilegis exclusius als agremiats. D’entre els gremis vinculats al sector de la construcció, el de picapedrers era el que integrava els extractors d’àrids. Aquestes organitzacions feudals van ser abolides a les Corts de Cadis de 1812 coincidint amb el desplegament de la nova societat liberal i foren substituïdes per noves organitzacions de caràcter patronal que mantenien però el nom de gremi.

Cap a la segona meitat del segle XIX es donaren les condicions per a la formació d’un mercat de l’habitatge en expansió, amb la subsegüent consolidació d’una indústria de la construcció. L’exposició Universal de 1888 va contribuir de manera destacada al creixement urbanístic. Com a resultat de les transformacions esmentades, la demanda d’àrids va créixer de forma espectacular. Aquest auge, acompanyat d’obres públiques, possibilitar el desenvolupament d’altres indústries, com les dedicades a la construcció de materials de la construcció. 

Aquesta expansió del sector va discórrer paral·lelament a l’establiment de les primeres formes d’organització, tant de la patronal com dels treballadors del sector. Tot i que formalment, els gremis s’havien dissolt a principis del s. XIX amb l’establiment del nou estat liberal, amb tot, els diferents oficis van seguir treballant amb una organització semblant durant molts anys, i alguns, amb una certa força econòmica i un paper social destacat. D’entre els oficis millor organitzats hi ha el ram de la construcció.

L’accentuació de la conflictivitat laboral a les primeries del s. XX va esperonar les diverses associacions empresarials organitzades per oficis a cohesionar-se en una federació patronal que havia d’aglutinar els empresaris de la construcció i del metall. Entre finals del XIX i inicis del XX trobem organitzacions com el Centro de Contratistas de Obras, la Federación l’Asociación de Fabricantes de Mosaicos de Barcelona o el Centro de Maestros de Obras de Cataluña,

El Gremi d’Àrids de Catalunya va néixer durant la dècada dels anys 30, en temps de la segona República, i en aquella època s’anomenava ‘Gremio Sindical de Piedras y Tierras’. En aquesta primera etapa comprenia, no només les empreses d’extracció i venda d’àrids, sinó també els sectors de la molineria de substàncies minerals i els treballs artesans de la pedra (construcció, voreres, llambordes, etc.). No va ser fins a l’any 1966 que el Gremi d’Àrids s’escindeix del ‘Gremio Sindical de Tierras y Piedras’ i constitueix el ‘Gremio Sindical y Provincial de Áridos de Barcelona’, que agrupava totes aquelles empreses que tenien pedreres o graveres a la demarcació.

Es poden considerar Bonaventura Pujals, Joan Solanes Balmes i Joan Ferreres Raventós com a fundadors del Gremi d’Àrids.

ELS PRIMERS PASSOS (1969-1979)

El Gremi d’Àrids —aleshores circumscrit a la província de Barcelona— va iniciar els primers compassos com a organització independent en el marc d’un nou context econòmic i social, però amb la perseverança d’un règim polític autoritari que gràcies al creixement econòmic i el desenvolupament social, aconseguia insuflar aire per consolidar-se i mantenir-se fins a la mort del dictador l’any 1975. La nova política econòmica iniciada amb els Plans d’Estabilització de 1959 va permetre Espanya afegir-se a l’època daurada del gran creixement econòmic europeu de la dècada de 1960 i primera meitat de 1970.

Sota la presidència de Joan Farreras i Raventós (1962-1979), juntament amb Joan Solanas i Balmes com a secretari, el Gremi va iniciar el seu camí amb seu pròpia ubicada primer al carrer Casp i després a Via Laietana. El Gremi naixia amb la il·lusió de representar i compartir els mateixos interessos i preocupacions dels empresaris ariders. Prova de l’interès i l’acceptació entre els professionals del ram que va despertar la nova organització és que a mitjans dècada de 1970 ja la integraven 63 empreses del sector a la província de Barcelona,

Amb la mort de Franco el 1975, acabava la vida d’un règim polític i amb ell l’organització sindical i associativa empresarial. Els ariders, s’havien procurat des de feia una dècada d’unes sòlides estructures organitzatives que actuaven de forma autònoma encara que formalment estiguessin integrades en el Sindicat Vertical, òrgan del règim dictatorial.

Ara, amb la transició democràtica es van assentar les bases per a una nova estructura organitzativa. Els ariders de Catalunya es van desvincular de l’aparell franquista durant la transició democràtica emparats per la nova llei. La refundació del gremi es produïa el 14 de juny de 1977 amb Joan Farreras com a president en funcions. El 20 de desembre de 1977 es portava a terme la primera assemblea ordinària a la qual hi van participar 58 socis de les 63 empreses inscrites.

CONSOLIDACIO I ADAPTACIÓ ALS CANVIS SOCIALS (1979-)

Amb un nou marc polític i amb una crisi generada sobretot pel preu del petroli, a inici de la dècada dels 80, el Gremi fa un pas amb la seva professionalització i major estructuració. Per primera vegada es va plantejar el lloguer d’un local propi per a l’entitat, un indret on treballar el dia a dia i que alhora fos una referència pels agremiats. A principis dels anys 1990 en una assemblea extraordinària es va informar sobre el nou local situat a la Rambla de Catalunya 3r 1a, que ha esdevingut la seu de l’entitat fins als nostres dies.

El desplegament de la legislació que regulava les activitats extractives va marcar el rumb del Gremi, qui va haver de dissenyar noves estratègies per als seus agremiats. Per exemple, la llei del 16/12/1981 del Parlament de Catalunya per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès afectats per les activitats extractives va obligar els ariders a adaptar-se al nou marc legal obligant la seva reestructuració. El Gremi esdevé com a entitat patronal un interlocutor bàsic amb l’administració pública.

Aquells anys el Gremi d'Àrids de Catalunya es consolida a les 4 províncies catalanes unint diferents col·lectius existents al territori. També s’inicia en una pràctica que aviat havia de representar un dels seus eixos d’actuació principals: els contactes amb les associacions d’àrids d’altres punts de l'Estat espanyol i d'altres zones del món. El gremi s'ha unit a la UEPG (Patronal Europea de Productes Àrids).

 El Gremi d'Àrids de Catalunya és associació sense ànim de lucre que agrupa les empreses catalanes que dediquen la seva activitat a l'extracció i el tractament d'àrids. L'associació està formada per un total de 130 empreses que sumen uns 430 centres d'explotació el conjunt de la qual representen un 95% de la producció total de Catalunya.Aquestes empreses es dediquen a la transformació industrial, fabricació i comercialització d'àrids.

 Entre els seus associats hi figuren la majoria de les empreses més importants d'un sector extractiu català que genera uns 10.000 llocs de treball (entre ocupació directa i indirecta) i que equival a un 4,9% de la indústria catalana.

La indústria d'extracció d'àrids juga un paper estratègic a Catalunya, ja que mostra un gran potencial per a contribuir a una economia circular i a la conservació de la natura. La indústria extractiva fomenta el desenvolupament social i econòmic del territori on es desenvolupa.

ORGANITZACIÓ DEL GREMI

El Gremi d'Àrids de Catalunya s'organitza mitjançant una Assemblea General anual constituïda per les empreses agremiades. Aquesta Assemblea delega en la Junta Directiva, que és elegida cada quatre anys, les funcions executives de l'entitat. A part d'aquests dos òrgans principals, el Gremi disposa de diversos comitès específics oberts a la contribució de tots els agremiats. A més, una vintena de delegats representen l'entitat en les meses, consells i organismes públics i privats de què forma part. 

La seu principal del Gremi és a Barcelona, però l'entitat representa les empreses del sector de tot el territori. En aquest context, treballa en col·laboració permanent amb els gremis provincials de Lleida, Girona i Tarragona, els quals celebren les seves assemblees anuals on escullen els presidents provincials que són, alhora, vicepresidents de l'organització catalana.

L’activitat d’un sector estratègic com el dels àrids abasta un ampli ventall d’àrees d’interès: des de les pròpies de la dinàmica empresarial i de mercat, passant per la gestió de les relacions amb el territori i amb la societat, la formació, la seguretat laboral, el medi ambient i, fins i tot, el propi model de país. Per coordinar i defensar els interessos dels agremiats en tots els seus vessants, el Gremi d’Àrids manté una col·laboració estable i fluïda amb els referents que el sector té a la Generalitat, amb les administracions locals i comarcals i amb organismes i col·legis professionals, a més de participar activament en associacions multisectorials i supranacionals.

"L'àrid és la segona matèria primera més consumida al món, després de l'aigua"

Aquesta és la realitat que hem d'estendre, un recurs essencial per al desenvolupament de qualsevol societat moderna. És present en les infraestructures que connecten el nostre territori, en els edificis on vivim i treballem, en les obres públiques i també en molts dels elements quotidians que formen part del nostre dia a dia. Tot progrés necessita una base sòlida, i els àrids en són una peça fonamental.

Alhora és un recurs finit, i per tant ha d'estar valorat com es mereix. Valorat en el sentit més ampli de la paraula: valorat el material, valorades les empreses del sector i totes les persones que dediquen el seu esforç en aconseguir obtenir aquest material tan important per al desenvolupament de la societat, conservant la biodiversitat de l'entorn. El sector extractiu català ha experimentat una evolució molt important durant les darreres dècades. Les empreses del sector han sabut adaptar-se als nous reptes socials, ambientals i tecnològics, apostant per models de treball cada vegada més responsables, eficients i sostenibles. Avui, el sector dels àrids és plenament conscient de la seva responsabilitat envers el territori, el medi ambient i les generacions futures.

Des del Gremi d'Àrids de Catalunya continuarem treballant per representar i defensar els interessos del sector, però també per explicar a la societat la importància estratègica que tenen els àrids en el progrés econòmic i social del país. Volem continuar sent un interlocutor útil i responsable davant les administracions, les institucions i la ciutadania.

Ens trobem en un moment de grans transformacions: la transició energètica, el desenvolupament d'infraestructures sostenibles, la digitalització i els nous models industrials plantegen nous desafiaments, però també grans oportunitats. El nostre compromís és afrontar aquest futur amb rigor, responsabilitat i voluntat de col·laboració.

Convido tots els visitants a conèixer millor la nostra activitat a través d'aquesta pàgina web, on podran descobrir la realitat del sector, la seva contribució al territori i l'esforç constant de les empreses per desenvolupar una activitat cada  egada més integrada amb l'entorn.

Jaume Vallverdú i Martínez
President del Gremi d'Àrids de Catalunya