En la seva aposta per preservar la gestió de la biodiversitat als espais extractius, el Gremi d'Àrids de Catalunya ha elaborat un estudi per millorar el coneixement dels hàbitats del còlit negre – espècie en perill d'extinció – en els programes de restauració de les pedreres. Aquest treball dels ornitòlegs Rafel Bosch i Francesc Parés ha consistit a fer una caracterització dels nius dels fronts de pedrera i els seus entorns que és on habita aquesta espècie que ha tingut una davallada de població significativa en els darrers anys a Catalunya, però que ha trobat en els espais àrids de les pedreres un hàbitat idoni per poder-s'hi reproduir.
Aquest estudi pioner s'ha fet en els 8 nius de còlit negre que es coneixien al Garraf, ubicats en tres pedreres, dels que s'ha analitzat l'interior de les cavitats on s'ubiquen els nius. Pel que fa a l'exterior, es va caracteritzar l'hàbitat de nidificació en base a la cobertura vegetal i la morfologia del front de roca. Aquest estudi ha requerit la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya (GSM) dels Agents Rurals, especialistes en aquests treballs verticals, atès que els nius se solen trobar a alçades considerables i només s'hi pot accedir amb tècniques d'escalada.
LES PEDRERES SÓN CLAUS PER MANTENIR L'ESPÈCIE AL GARRAF
Segons les conclusions d'aquest estudi científic, els nius de còlit negre segueixen patrons comuns d'ubicació i característiques com que tenen una antiguitat variable (4-40 anys), estan ubicats en orientació sud, o que estan en vessants amb cobertura vegetal mitjana d'un 7%. L'espècie és tolerant a la transformació orogràfica i al moviment de maquinària del dia a dia de les pedreres, si aquesta està a més de 50 metres. Els nius tenen una alçada variable respecte la berma de sota i poden estar situats entre 6 i 65 metres d'alçada, podent-se situar en talussos completament verticals.
Els autors determinen que atès la reduïda població d'aquesta espècie al Garraf, els hàbitats de les pedreres són zones cabdals. Consideren que és molt important per a l'espècie poder dissenyar o adaptar els programes de restauració de les pedreres i enfocar-los també al manteniment dels seus hàbitats, per tal de consolidar aquestes zones de cria de les aus.
REDUCCIÓ DEL NOMBRE DE CÒLITS NEGRES
El còlit negre és un ocell que viu en habitats amb molt poca cobertura vegetal i que són més o menys rocosos. És aquí on troba les cavitats que requereix per nidificar i els espais oberts on caçar. A Europa la seva àrea de distribució actual es restringeix a una part de la península Ibèrica.
Segons els estudis i censos existents fins ara, la població catalana nidificant es va estimar en 401–631 parelles (Atles d'ocells nidificants de Catalunya 1999-2002) (Matheu & Prodon 2004). Al marge dels moviments hivernals poc coneguts, l'espècie és principalment sedentària. Segons les dades poblacions anteriors, el còlit negre ha patit una davallada poblacional significativa.
Diversos estudis atribueixen com una de les causes principals de la seva regressió la pèrdua d'hàbitat adequat a causa de l'abandonament dels usos tradicionals i augment dels hàbitats forestals. En concret, durant l'última dècada a la zona del Garraf, les dades indiquen que els últims espais on es pot trobar l'espècie són les pedreres costaneres.