L'Associació Provincial de Fabricants d'Àrids, Prefabricats i Formigons de Lleida ha impulsat la construcció d’una colònia de cria artificial de l’oreneta de ribera a l’estany d’Ivars i Vila-Sana (Pla d’Urgell). Aquesta espècie és molt abundant en aquest estany en períodes migratoris, però molt més escassa durant el període reproductor per la manca d'indrets adequats de cria. Aquesta nova instal·lació finançada pels agremiats lleidatans vol facilitar la cria en aquest segon període.
L'associació lleidatana va decidir fa uns mesos, d’acord amb els responsables de l’Estany, apadrinar aquesta espècie i tirar endavant aquest projecte conscient de la importància de la preservació del medi. La nova colònia artificial consta de dos murs de formigó amb 205 forats, que fan d'entrada dels nius. Tot el darrere està ple d'arena, per tal que les orenetes de ribera hi puguin acabar d'excavar els nius. La part exterior ha estat construïda amb formigó per evitar que el talús es vagi desmuntant amb el pas del temps, per dificultar l'accés i predació dels nius per part de fauna terrestre i per ser, com l'arena, un material produït pels mateixos agremiats.
ESCASSETAT DE SUPORTS ON PODER FER EL NIU
L'oreneta de ribera (Riparia riparia), igual que les altres orenetes, s'alimenta d'insectes que caça en vol, sovint per sobre de l'aigua. Present entre mitjans d'abril i primers d'octubre, passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana. A diferència dels seus congèneres, que construeixen els nius amb boles de fang palla, l'oreneta de ribera excava el niu en talussos sorrencs en format de túnel horitzontal. L'escassetat d'aquests suports fa que l'oreneta de ribera sigui una espècie colonial, a vegades la trobem en agrupacions de fins a alguns centenars de parelles en un mateix tallat.
La canalització de molts trams del riu i el control de les avingudes han eliminat molts dels llocs on antigament criava l'oreneta de ribera. Per això, actualment bona part de les orenetes de ribera de Catalunya crien en talussos de graveres, on aprofiten els perfils d'explotació inactius en sectors sorrencs i secundàriament els cúmuls de sorra. Així, l'oreneta de ribera ha esdevingut un dels ocells més representatius de les graveres, que tenen, per tant, una elevada responsabilitat en la seva conservació.
El dilluns 14 d’octubre estava previst fer-ne l’acte de presentació. Poc abans de l’inici de l’acte es va fer pública la sentència contra els líders polítics i socials de Catalunya pel que es va decidir suspendre l’acte. Alguns dels participants però van poder conèixer el mur de la mà del biòleg Joan Estrada.
➡️ D'INTERÈS
En aquest post del blog de la fauna de l'estany d'Ivars i Vila-Sana, el biòleg Joan Estrada detalla més informació sobre el mur i la seva funció en la preservació del medi (llegir l'article)